S'han trobat 157 resultats per recerca cancer .
Els matinsEl marcador final de La Marató del 2017 s'acosta als 10 milions d'euros
El marcador definitiu de La Marató del 2017 s'acosta als 10 milions d'euros, després de l'increment dels 2,5 milions que s'han recaptat després de l'emissió del programa. Aquests recursos es faran servir en la recerca biomèdica per prevenir, tractar i arribar a curar les malalties infeccioses.
Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató, ens ha explicat que ara s'entra a la fase d'avaluar els projectes mèdics que es finançaran, d'entre els 214 que s'han rebut. En paral·lel, el seu equip treballa també de cara a La Marató del 2018, al desembre, dedicada a la investigació del càncer.
El divan, amb Sílvia CóppuloJoan Massagué
Autoritat mundial en la recerca de la metàstasi, el nostre bioquímic, Joan Massagué, dirigeix l'Sloan Katering Cancer Center de Nova York. Net de pagesos i apotecaris de Vallmoll (Alt Camp), tant quan parla de cèl·lules com de minerals, li interessa la humanitat. És un científic savi i sap riure. Ho comprovem al Divan.
Els matinsLa immunoteràpia obre una porta a l'optimisme en el tractament del càncer de còlon
Hem parlat amb Eduard Batlle, investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, sobre la descoberta científica liderada per ell al capdavant dels laboratoris d'aquest institut. Batlle ha explicat que han descobert (en ratolins) que el sistema immunitari sí que reconeix el tumor per al càncer de còlon i que, quan s'ajuda el sistema immunitari, aquest és capaç d'eliminar les cèl·lules tumorals agressives (i fins i tot quan creen metàstasis). Cada any, un milió de persones al món reben un diagnòstic de càncer de còlon. És un dels càncers més freqüents. I més del 40% són especialment agressius, amb moltes possibilitats de fer metàstasi. Els resultats de la recerca s'acaben de publicar a la revista "Nature". Ara bé, Eduard Batlle ha volgut deixar clar que aquests resultats són experimentals i que cal ser curosos, perquè tot just ara s'han començat assajos clínics als Estats Units amb pacients humans. Les primeres conclusions s'obtindrien d'aquí 4 o 5 anys. Per altra banda, Batlle no descarta que aquest descobriment també pugui contribuir a la millora del tractament d'altres càncers agressius, com els de pàncrees, bufeta o fetge.
Els matinsJosep Tabernero: "Podem prevenir el 40% dels tumors"
Hem preguntat al director d'Oncologia de la Vall d'Hebron, Josep Tabernero, un seguit de dubtes relacionats amb el càncer. D'entrada, ha valorat que tot i que és una malaltia que genera por, també genera esperança "perquè la supervivència està augmentant molt". Tabernero destaca que "avui en dia, es pot parlar de la malaltia amb el malalt i discutir i planificar perfectament tot el tractament". A Catalunya, el 2015 es van detectar 100 casos nous de càncer al dia. L'oncòleg ha explicat que la majoria dels càncers "es concentren en l'edat adulta" i que "la primera causa és l'envelliment de teixits i cèl·lules". En aquest sentit, Tabernero ha recomanat seguir mesures preventives, com mantenir una dieta equilibrada amb un baix consum d'alcohol i greixos i fer exercici i no fumar. A més, ha afegit que "hi ha estudis que demostren que les cèl·lules malignes tenen més apetència pel sucre que les cèl·lules normals" i per això s'aconsella als malalts de càncer evitar els sucres d'absorció ràpida. Pel que fa a les dietes alcalines, també anomenades "hiperproteiques", Tabernero diu que fan que hi hagi "menys contingut de sucre en la dieta i reforcen el fet que les cèl·lules malignes no tinguin tantes probabilitats de créixer". En aquest sentit, ha recordat que la carn del peix, pollastre o conill conté proteïna de qualitat. Tabernero, de fet, apunta que "si complim el catàleg de mesures preventives, els experts calculen que el 2025 la incidència del càncer començarà a baixar". Ara bé, també assenyala que "si volem incidir més en la disminució de la mortalitat per càncer ens hem de centrar en l'educació i en la prevenció". De cara al futur, ha destacat el paper que podrà jugar la biòpsia líquida, que "permet saber què passa a l'organisme amb una mostra de sang; i s'està estudiant si això ajudarà a diagnosticar tumors difícils de pronosticar, com el de pàncrees". El director d'Oncologia de la Vall d'Hebron afirma que hi ha un nivell de recerca paradigmàtic a nivell europeu.
Tarda obertaMSK: el gen que endarrereix la metàstasi del càncer de mama
Avui, a "Tarda oberta" ens visita Roger Gomis, de l'equip de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, que ha descobert un mecanisme que alenteix el procés de metàstasi en el càncer de mama. L'investigador Roger Gomis ens explica què és el gen MSK i com ens pot ajudar a detectar els tumors primaris.
Tenis contra el càncer a Mataró
Cloenda aquest matí al club de Tenis Mataró dels actes d'homenatge a la jugadora Georgina de Miguel, que amb 16 anys va morir fa poques setmanes a causa d'un càncer. La quota d'inscripció i els diners que s'han obtingut de la subhasta d'objectes cedits per coneguts esportistes es destinaran a la campanya de recerca contra el càncer de l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Els matinsJosep Tabernero: "S'ha fet un esforç molt important i Barcelona té oportunitats d'aconseguir altres coses"
El director del Servei d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Tabernero, ha reconegut que als sectors mèdic i de recerca els hauria agradat guanyar la candidatura després de l'esforç que s'hi ha dedicat i de "la feina molt ben feta". Però també recorda que "tant Amsterdam (la guanyadora) com Milà (cofinalista) tenen una solvència ben contrastada en l'aspecte regulador dels medicaments i en l'aspecte de la discussió del reemborsament". D'altra banda, Tabernero ha volgut assenyalar que "els criteris (de tria) són bastant tècnics" i que "hi havia altres ciutats que tècnicament tenien moltes qualitats". Tabernero no ha deixat d'apuntar que potser "vam ser molt optimistes". Tabernero també dirigeix l'Institut de Recerca VHIO, dedicat a la investigació del càncer. A més, fa pocs dies va ser triat president de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica.
TelenotíciesUna marea rosa de trenta mil dones corre pels carrers de Barcelona contra el càncer de mama
Nou èxit de convocatòria de la cursa de la dona per recaptar fons per a la recerca mèdica i per a l'atenció a les pacients
QuèquicomOncoplasmònica
Lluís Torner és un físic distingit amb el Premi Nacional de Recerca 2016, per la seva trajectòria al capdavant de l'ICFO, l'Institut de Ciències Fotòniques. Explica que a l'ICFO fan servir la llum com a eina per a moltes aplicacions: perforar, refredar, escalfar... Una d'aquestes aplicacions, la plasmònica, permet abordar els tractaments contra el càncer des d'una nova perspectiva.
Recerca de La Marató 2015: control de pes després del càncer de mama
El Dr. Antonio Agudo provarà l'eficàcia d'una teràpia combinada de dieta i activitat física, per controlar el pes de dones que han tingut càncer de mama, gràcies als fons recaptats durant La Marató 2015.
"Visita la recerca de La Marató" a l'IDIBELL
El Dr. Alejandro Vaquero, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, avança en el coneixement del càncer gràcies a la solidaritat dipositada en La Marató
"Visita la recerca de La Marató" a l'IDIBELL
La doctora Àngels Fabra, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ens convida a conèixer els avenços en la investigació del càncer impulsats per La Marató de TV3. Apunteu-vos a les visites als centres de recerca a través de la pàgina web www.tv3.cat/marato.
L'oncòleg Josep Baselga felicita La Marató de TV3 pels seus 25 anys
Una de les màximes autoritats mundials en la recerca del càncer, el doctor Josep Baselga, se suma a l'aniversari de La Marató de TV3.
Som el que femNedant per la recerca contra el càncer
Quina relació té travessar nedant l'estret de Gibraltar amb la recerca sobre el càncer? El repte de Carlos Romero pretenia ajudar l'Institut de Recerca Biomèdica.
TelenotíciesAlumnes de l'Institut Guindàvols de Lleida guanyen un concurs estatal per dos treballs de recerca.
Alumnes de l'Institut Guindàvols de Lleida guanyen un concurs estatal per dos treballs de recerca. Un investiga el mieloma múltiple, un tipus de càncer; i l'altre el paper de la ràdio en les noies i dones de la posguerra. Els trebals de recerca serveixen els alumnes per